1er dia de treball

Avui hem creat el blog, i també em escollit el tema que treballarem a partir d'ara"L'aparell respiratori". Hem escollit aquest tema per poder fer disseccions al laboratori i no fer un treball tant bibliogràfic.A partir d'ara ens centrarem a buscar informació i raonarem les possibles entrades del treball de recerca.

2on dia

Avui hem anat a l'aula d'informàtica i hem buscat informació bàsica, com la funció que realitza aquest aparell, intercanvia els gasos O2 i extreu CO2, del animal amb el seu medi.
Ens ha cridat l'atenció els pulmons dels fumadors, tant actius com passius, sabeu què un fumador passiu té més risc de contraurà una malaltia pulmonar que un actiu?
Cal saber que sempre es recomana una dieta saludable i variada, en aquest cas destaquen les pomes, les cebes... que ens garanteixen una cuida millor del nostre sistema respiratori. També buscant i buscant... hem trobat una pàgina que tracta del tractament del càncer de pulmó, és interessant!!!

Per cert aquí teniu la imatge d'un pulmó d'una persona fumadora i una altra de no fumadora.

Tipus de respiració d'un ésser viu

Aquesta classe ens hem dedicat a buscar informació de la respiració dels diferents éssers vius. Tenim des de la respiració pulmonar fins a la cel·lular, que pot realitzar un dels organismes més senzills, com són els protozous.

Podem diferenciar els següents tipus de respiració:
- Respiració cel·lular, que realitzen organismes senzills com protozous (unicel·lular), hidrides i meduses (pluricel·lular) aquests respira'n per la membrana cel·lular. Aquest respiració es divideix en dos tipus en la que s'utilitza O2 , s'anomena aeròbica i en la que no se'n utilitza, l'anaeròbica.
- Respiració cutània, com els cucs.
- Respiració traqueal, els insectes que bomberdeixen aire directament als teixits corporals per mitja d'un conjunt de tubs, tràquees.
-Respiració branqueal, la dels peixos. Aquests introdueixen aigua per la boca i el seu organisme capta l'oxigen i allibera diòxid de carboni.
- Respiració pulmonar, podem distingir el sistema de conducció els tubs que condueixen l'aire i el sistema d'intercanvi que es realitza als alvèols pulmonars que intercanvien l'O2 amb l'organisme.

Els amfibis són un exemple d'animals que durant les etapes de la seva vida realitzen dos tipus de respiració: la branquial ( els capgrossos ) i la pulmonar ( les granotes ).

Dissecció d'una sardina!!!

Avui hem començat per cercar a Internet informació sobre la dissecció d'una sardina. Ens interessa per observar el seu sistema respiratori, el branquial.

Material: bisturí de mida adequat per el subjecte, pinzas finas per la bona manipulació, agulla enmangada, tisores de dissecció, guants de làtex, cubeta de dissecció.

Com diseccionem una sardina?

Aquest procés consisteix en :

1.- Introduïm a la cobeta de dissecció la sardina i l'observem detingudament per intentar reconèixer alguna de les seves parts de l'anatomia externa, amb l'ajut un bisturí la disseccionem (els talls no deuen ser profunds).

2.- Tallant l'opercle es pot observar els arcs branquials de la sardina. Seguidament fem un tall rectangular a un costat, comencem Tallant l'aleta pectoral. Des de l'aleta seguint una linea recta, fins l'altura de l'ano(situat davant de l'aleta anal).Realizta ara un tall vertical fins arribar a l'ano. Desprès tallem des de l'ano paral·lelament al primer tall fins arribar a l'altura de la base de l'aleta pectoral. Finalment realitzem un tall vertical.

3.- Un cop la tenim dis-seccionada podem observar el seu aparell digestiu, el podrem observar millor si la sardina és fresca, (en el nostre cas la sardina que vem disseccionar al laboratori no ho era, per tant no vam poder observar detingudament l'aparell digestiu, tot i que si ho vem poder fer amb el respiratori). Retirem els trossos de musculatura i les vísceres, intestins ...

4.- Observem l'aparell respiratori: gairebé tots els peixos presenten un opercle, que és una aleta de ós dura que cobreix i protegeix les brànquies. En la majoria de peixos, com la sardina l'opercle marca un límit entre el cap i el tronc.El opercle esta compost per quatre parts:

Tallant l'opercle es pot observar els arcs branquials de la sardina Avui hem començat per cercar a internet informació sobre la disecció d'una sardina.

Dissecció d'un pulmó animal

Material:
-Cubeta de dissecció
-Bisturí
-Pinces
-Safata

Procediment:
Per començar la dissecció d'un pulmó netejarem bé el conjunt visceral i observarem l'òrgan respiratori, identificant la tràquea , els bronquis i els lòbuls pulmonars, i el pulmó dret que és més petit degut a que se situa el cor just al costat.Tallarem l'esofag deixant una lamina i tocarem el teixit, després observarem la tràquea i ens fixarem que és un tub format per anells i en resulta una estructura solida.Seguidament arribarem fins a dos cavitats, els bronquis abans de disseccionar el pulmó podem inflar-lo o omplir-lo d'aigua per comprovar la seva capacitat.Disseccionament un pulmó amb les tisores, ens guiem per les cavitats, bronquis, bronquíols fins arribar als alvèols extreiem el cor seccionant les arteries i venes pulmonars, identifiquem l'exterior de les aurícules, ventriculars, arteries coronaries i venes cava superior e inferior i arteria aorta.

1.Localitzar els pulmons que estan situats al costat del cor
2. Amb l'ajuda del bisturí disseccionarem la carcassa cartilaginosa tallant la resta del tub, la faringe. La tràquea aporta informació funcional ja que mostra els anells semicirculars que permeten que la bola alimenticia la travessi sense dificultats.
3. Comprovarem la capacitat elàstica d'aquest òrgans. Amb l'ajuda d'una canula inflarem els pulmons, el seu volum pulmonar serà 2 o 3 vegades superior a la normalitat.
4. Seleccionarem un pulmó preferiblement el dret ja que és el pulmó més gran, degut que el seu homòleg, n'extraurem les vísceres i amb un tall transversal disseccionarem el bronqui i seguirem el seu recorregut fins arribar als bronquíols i als alvèols pulmonars.
5. També cal destacar el diafragma.

Evolució del sistema Respiratori

Característiques per facilitar la difusió

- Superfície humida(els gasos tenen que dissoldre's en un fluid quan surten i entren de les cèl·lules).
-Àrea suficientment gran per posar-se en contacte amb el medi (intercanvia gasos per difusió)
-Com a resultat de les activitats metabòlicas es genera CO2 i s'agota O2.

Intercanviant gasos amb estructura respiratòria senzilla:

• Cucs Plans: cos petit i allargat, permet una major superfície per la difusió ( la majoria de les cèl·lules estan a prop de la pell humida) ex Cucs nematodes microscópics



• Cucs amb cos gros i llarg, demanda energetica son baixes, intercanvi de gasos mitjançant difusió , velocitat lenta ex: meduses ( celul·les llunyanes a la superficie de contacte requereixen poc oxigen.



• Esponges fan circular aigua dolça per canals que estroven dins al seu cos i aixi s'apropen a totes les seves celul·les.



• Cuc de Terra, gasos es difonen a través de la pell humida i es restribueixen pel tot el cos mitjançant un sistema circulatori eficaç, la sang en els capilars de la pell transporta oxigen i , mente la consentració que afavoreix la difusió de major oxigen. La forma allargada del cuc garantitza una gran superficie de la pell en relació amb el seu volumen i amb el metabolisme lent del cuc demana poc oxigen. Es important que la pell estigui humida com a organ per intercanviar els gasos, sinó a la llarga el cuc de terra es sofocarà.

Sistemes respiratoris evolucionats

Fluix massiu: Els fluids o gasos es mouen en masa atraves d'espais relativament grans, d'areas de major pressió a menor pressió. L'intercanvi de gasos en un sistema respiratori compren quatre etapes:

1. L'aire o H2O amb O2 pasa per una superficie respiratoria per mitja del fluix massiu, normalment facilitat pels moviment resiratoris (musculars)



2. L'O2 i el CO2 s'intercanvien mitjantçant la difusió atraves de membranes respiratories transporten l'O2 a l'interior dels capilars del sistema respiratori agafant o eliminant el CO2



3. Els gasos transportats entre el sistema respiratoris i els teixits atraves del fluix massiu de sang, bombardejats per l'acció del cor



4. Els gasos s'intercanvien els teixits i sistema respiratori per difusió. Els teixits, l'O2 es difon fora dels capilars i el CO2 a dins

Branqueas

Estructura respiratria de la majoria d'animals acuatics.

Musclus i amfibis: Branqueas numeroses i molt ramificades.

Salamandra: El tamany de les seves branques en determinen la disponibilitat d'O2 en el aigua, ja que aquest animals viuen en aigües estancades. Les seves branqueas tenen una quantitat de capilars per baix de la seva delicada membrana externa , això permet que la sang arribi aprop de la superficie on es produeix intercanvi de gasos.

Cranc: les branqueas estan protegides dintre del cos, cobertas per un exoesquelet rígid.

Peixos:les branqueas cobertas per una fulla protectora opercla, que impedeix que aquestes siguin mosegades per possibles depredadors .Els peixos crean una corrent continua sobre les seves branqueas quan bombardegen aigua dins de la boca i en fer-la sortir per les obertures operculars.Els grans nedadors com la tonyina i el tauró utilitzen aquest sistema de respiració per nedar mes ràpid, la boca oberta.

Fluix a contracorrent: les branqueas dels peixos contenen una xarxa complexa de vasos sanguinis incrementa l'intercanvi de gasos.Les branqueas no tenen utilitat fora de l'aigua ja que es colapsen i es sequen amb l'aigua.La selecció natural a produït tres tipus d'estructures respiratories terrestres: pulmons de llibre i traqueas amb els antropedas; pulmons en els vertebrats.

Evolució del Sistema Respiratori: respiració en els artrópodes

El exoesquelet dels artopodres terrestres ajuda a conservar l'aigua corporal,pero elimina la pell, superficial respiratoria.

Aracnits:contenen una serie de membranes amb forma de pagina de llibre dins d'una camera de l'exoesquelet, així pulmó de llibre.Ex: aranyes,escorpions...
Els insectes utilitzan les traqueas, un sistema de tubs molt ramificats que condueixen l'aire directament a les cel·lules corporals. Aquestes es subdivideixen i penetren en teixits corporals. Cada cel·lula corporal esta aprop d'un ducte traqueal que minimitza la distancia de difusió i es comunica amb l'exterior per espiracles, situats a cada costat de l'abdomen.
En alguns insectes grans, els moviments musculars de bombeig del abdomen aumenten els moviments de l'aire a trsvés de la tràquea.