Evolució del sistema Respiratori

Característiques per facilitar la difusió

- Superfície humida(els gasos tenen que dissoldre's en un fluid quan surten i entren de les cèl·lules).
-Àrea suficientment gran per posar-se en contacte amb el medi (intercanvia gasos per difusió)
-Com a resultat de les activitats metabòlicas es genera CO2 i s'agota O2.

Intercanviant gasos amb estructura respiratòria senzilla:

• Cucs Plans: cos petit i allargat, permet una major superfície per la difusió ( la majoria de les cèl·lules estan a prop de la pell humida) ex Cucs nematodes microscópics



• Cucs amb cos gros i llarg, demanda energetica son baixes, intercanvi de gasos mitjançant difusió , velocitat lenta ex: meduses ( celul·les llunyanes a la superficie de contacte requereixen poc oxigen.



• Esponges fan circular aigua dolça per canals que estroven dins al seu cos i aixi s'apropen a totes les seves celul·les.



• Cuc de Terra, gasos es difonen a través de la pell humida i es restribueixen pel tot el cos mitjançant un sistema circulatori eficaç, la sang en els capilars de la pell transporta oxigen i , mente la consentració que afavoreix la difusió de major oxigen. La forma allargada del cuc garantitza una gran superficie de la pell en relació amb el seu volumen i amb el metabolisme lent del cuc demana poc oxigen. Es important que la pell estigui humida com a organ per intercanviar els gasos, sinó a la llarga el cuc de terra es sofocarà.

Sistemes respiratoris evolucionats

Fluix massiu: Els fluids o gasos es mouen en masa atraves d'espais relativament grans, d'areas de major pressió a menor pressió. L'intercanvi de gasos en un sistema respiratori compren quatre etapes:

1. L'aire o H2O amb O2 pasa per una superficie respiratoria per mitja del fluix massiu, normalment facilitat pels moviment resiratoris (musculars)



2. L'O2 i el CO2 s'intercanvien mitjantçant la difusió atraves de membranes respiratories transporten l'O2 a l'interior dels capilars del sistema respiratori agafant o eliminant el CO2



3. Els gasos transportats entre el sistema respiratoris i els teixits atraves del fluix massiu de sang, bombardejats per l'acció del cor



4. Els gasos s'intercanvien els teixits i sistema respiratori per difusió. Els teixits, l'O2 es difon fora dels capilars i el CO2 a dins

Branqueas

Estructura respiratria de la majoria d'animals acuatics.

Musclus i amfibis: Branqueas numeroses i molt ramificades.

Salamandra: El tamany de les seves branques en determinen la disponibilitat d'O2 en el aigua, ja que aquest animals viuen en aigües estancades. Les seves branqueas tenen una quantitat de capilars per baix de la seva delicada membrana externa , això permet que la sang arribi aprop de la superficie on es produeix intercanvi de gasos.

Cranc: les branqueas estan protegides dintre del cos, cobertas per un exoesquelet rígid.

Peixos:les branqueas cobertas per una fulla protectora opercla, que impedeix que aquestes siguin mosegades per possibles depredadors .Els peixos crean una corrent continua sobre les seves branqueas quan bombardegen aigua dins de la boca i en fer-la sortir per les obertures operculars.Els grans nedadors com la tonyina i el tauró utilitzen aquest sistema de respiració per nedar mes ràpid, la boca oberta.

Fluix a contracorrent: les branqueas dels peixos contenen una xarxa complexa de vasos sanguinis incrementa l'intercanvi de gasos.Les branqueas no tenen utilitat fora de l'aigua ja que es colapsen i es sequen amb l'aigua.La selecció natural a produït tres tipus d'estructures respiratories terrestres: pulmons de llibre i traqueas amb els antropedas; pulmons en els vertebrats.