La tuberculosis ( TB ) és una enfermetat infecciosa comuna i a vegades pot causar la mort, aquesta causada per micobacteris ( són família eubacteriana ). La tuberculosi ataca als pulmons, però també arriba a afectar al sistema nervios central. El 75% dels casos de tuberculosi son de TB pulmonar.
Els símptomes són, entre altres:
-mal al pit,
-una tos productiva i perllonga que sol durar més de tres setmanes.
El 25% restant la infecció es mou dels pulmons, causant altres tipus de TB, denominats tuberculosis extrapulmonar. Aquesta és és frequent a les perones amb immunosuprimides i infants joves.
Encara que la TB extrapulmonar no és contagiosa, pot coexistir amb la TB pulmonar, que sí que ho és.
La tuberculosi és diagnosticada identificant l'organisme causant en una mostra clínica, per exemple, amb una mostra de pus. Si això no serveix és pot fer un diagnòstic probable utiltzant una prova tuberculina.
El problema principal amb el diagnòstic és la dificultat de cultiva d'aquest organisme que, pot arribar a trigar uns tres mesos.
Actualment, una infecció es diagnosticada en una persona no immunitzada per mitjà d'una prova de la tuberculina.
Les persones immunitzades a la TB presenten una hipersensibilitat igual a la de les persones actualment immunitzades a la TB. Les proves de la tuberculina tenen el desavantatge que poden produir falsos negatius, especialment quan el pacient pateix de sarcoïdosi.
EL PROGRÈS
El progrès d'una infecció de TB es produeix quan els bacils de TB superen les defenses del sistema immuniari i comencen a multiplicar-se. En la tuberculosi primaria això passa poc després de la infecció. En la majoria de casos es produeix una infecció latent sense símptomes evidents.
Aquests bacils poden causar tuberculosi en un 2-23% d'aquest casos latents, sovint molts anys després de la infecció.
El risc de reactivació augmenta amb la immunosupressió, com la que causa la infecció amb VIH. En pacients que pateixen de M. tuberculosis i VIH alhora, el risc de reactivació augmenta a 10% per any.
Els pacients amb diabetis mellitus corren un major risc de contraure tuberculosi i responen pitjor al tractament, possiblement degut a una pitjor absorció dels medicaments.
L'ús de les drogues pot augmentar el risc de contraure tuberculosi.
Una infecció de TB recent o un historial de TB mal tractada; radiografies que indiquen una TB anterior, mostrans lesions i nòduls fibròtics també poden augmentar el risc de contraure de tuberculosi.
Alguns medicaments, com ara els medicaments contra l'artritis reumatoide que funcionen blocant el factor de necrosi tumoral (una citocina que causa inflamació), augmenten el risc d'activar una infecció latent degut a la importància d'aquesta citocina en la defensa immunitària contra la TB.
TRACTAMENT
El tractament de la tuberculosi utilitza antibiòtics per matar els bacteris.
En el tractament de la TB latent es sol utilitzar un sol antibiòtic, mentre que la malaltia activa es tracta millor amb combinacions de diversos antibiòtics.
Les persones que tenen infeccions latents són tractades per evitar que més endevant progressin a la malaltia activa.
Un pacient amb TB completament susceptible desenvolupa una resistència secundària (resistència adquirida) durant la teràpia de la TB degut a un tractament inadequat, perquè no es pren el règim prescrit de la manera apropiada, o perquè utilitza medicaments de baixa qualitat. La TB resistent als medicaments és un problema de la salut pública en molts països en desenvolupament.
PREVENCIÓ
La prevenció i el control de TB utilitza dos enfocaments. En el primer les persones amb TB i els seus contactes són idenificats i tractats. En el segon, els nens són vacunats per protegir-los de la TB. Per llàstima, no hi ha ninguna vacuna que ofereixi una protecció fiable als adults.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario