Aquesta malatia es defineix com a inflamació crònica de les vies aèries en la qual ocupen un paper destacat certes cèl·lules i mediadors. Aquest procés s'associa a una hiperresposta dels bronquis que produeïx episodis de sibilàncies (xiulets), dispnea (sensació de falta de respiració), opressió toràcica i tos, particularment durant la nit o matinada. Aquests episodis s'associen generalment amb un major o menor grau d'obstrucció al flux aeri sovint reversible de forma espontània o amb tractament.
Es desconeixen els components d'aquesta malatia crònica, la inflamació que produeix, ja que moltes cèl·lules inflamatories poden estar implicades en els seus afectas.
Las vies aerees més fines dismunueixen ocasional i reversiblement de volum per contraure la musculatura llisa o per eixamplement. de la seva mucosa a l'inflamar-se i produïr mucositat, exposición a un medi ambient inadequat (fred, humit o al·lergit), el exercici o esforç en pacients hiper-reactius, o el estrés emocional.
En els nens els desencadenats més freqüents són enfermetats comunes com el refredat.
Símptomes
- Tos
- Xiulets al pit
- Secrecions
- Fatiga
- Xiulets al pit
- Secrecions
- Fatiga
Diagnòstic
El diagnòstic de l'asma comença amb una avaluació del quadre clínic, la història familiar i antecedents de risc o crisi anteriors.
La majoria dels casos d'asma estan associats a alèrgies. L'examen físic en general revela les sibilancias que caracteritzen a l'asma. És important avaluar si el pacient ja va rebre algun tractament abans de la consulta mèdica, així com els esdeveniments desencadenants de la crisi.
L'examen físic és vital, de vegades no dóna temps examinar amb detall, però es perceben les característiques de les sibilancias. Aquesta angoixa i falta d'aire pot indicar una crisi severa que requereixi un tractament immediat. Les dimensions del tòrax en pacients asmàtics crònics varien en comparació amb nens no asmàtics, n'es característic l'aplanament costal.
Hi ha diversos exàmens que ajuden al diagnòstic de l'asma, com les proves de funció pulmonar, les proves d'al lèrgia, els exàmens de sang i les radiografies del pit.
El diagnòstic de l'asma comença amb una avaluació del quadre clínic, la història familiar i antecedents de risc o crisi anteriors.
La majoria dels casos d'asma estan associats a alèrgies. L'examen físic en general revela les sibilancias que caracteritzen a l'asma. És important avaluar si el pacient ja va rebre algun tractament abans de la consulta mèdica, així com els esdeveniments desencadenants de la crisi.
L'examen físic és vital, de vegades no dóna temps examinar amb detall, però es perceben les característiques de les sibilancias. Aquesta angoixa i falta d'aire pot indicar una crisi severa que requereixi un tractament immediat. Les dimensions del tòrax en pacients asmàtics crònics varien en comparació amb nens no asmàtics, n'es característic l'aplanament costal.
Hi ha diversos exàmens que ajuden al diagnòstic de l'asma, com les proves de funció pulmonar, les proves d'al lèrgia, els exàmens de sang i les radiografies del pit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario