El emfisema pulmonar

L'emfisema és un estat de dilatació dels alveols acompanyat d'atròfia dels elements elàstics i perdua d'elasticitat pulmonar. L'òrgan queda permanentment relaxat per la dilatació o la destrucció de les parets alveolars i no es retrau bé, quan arriba al final de la inspiració, quedant aire atrapat.

Quan l'emfisema està més avançada es presenten quistes d'aire on abans es trobava teixit pumonar normal. L'aire queda atrapat en els pulmons degut a la falta de teixit, el qual produeix que disminueixi l'oxigenació.

La antitripsina és una substància que es troba naturalment als pulmons i pot protegir contra aquesta malatia, les persone amb deficiencia d'aquest asubstància tenen més riscos. La antritipsina protegeix els teixits de les proteasa (enzims) i l'elastasa, enzims que s'encarguen de la degradació de les fibres elàstiques, es presenten principalment en les cèl·lules inflamatòries.

L'elastasa contribueix a la degradació de les parets alveolars alterant la seva estructura, mentres que la antitripsin protegeix la parte alveolar i manté la tensió arterial. El fumador crònic l'elastasa queda beneficiada i la antitripsina afectada, per tant les parets alveolars queden destruides.

Epidemiologia

Aquesta enfermetat es manifesta entre els 55 i 65 anys d'edat i més en els homes que en les dones.
Les persones efectades són les fumadores i/o professionals que treballen a l'intemperie (peons, paletes...) i/o respiren pols (miners, picapedrers, panaders...).
Un 60% dels afectats quan arriba a la consulta ja porten cinc anys amb tos i disnea.

Com es produeix

El mecanisme, per el qual es produeix l'atrapament d'aire en els alvèols, provocant la distenció progressiva i la ruptura de les següents maneres:

1. Segons Lannes, per la vía branquial obstruida, la inspiració forta i activa, produeix que penetri aire fins els pulmons, on s'acumula de manera que l'experació dèbil i passiva, es incapaç d'expulsar-lo totalment. Aquesta acumulació progressiva crea un gradient tensional, cada vegada més fort, superada la capacitat de resistència elàstica de cada paret alveolar, aquesta finalment es trenca.
2. Daymen es basava en estudis experimentals que demostraven que les forces expiratòries són superiors a les inspiratòries. Considerant que la obstrucció bronquial pot augmentar la força expiratòria, i aquesta, la pressió intraalveolar, que pot arribar a ser extrema. Gran part d'aquesta pressió es perd per la fricció provocada per la resistència que es troba a la sortida de l'aire que es procura expirar, aquesta força contrària provoca que la pressió endobronquial caigui bruscament i les parets bronquials es colàpsin, degut a la hiperinflamació dels alvèols.
3. Mc Clean, per la seva part, es diu que l'obstrucció bronquial és completa. Es diu que durant la inspiració, els poros de Cohn, es dilaten i permeten l'entrada d'aire. En la inpiració, els poros disminueixen de tamany i dificulten el pas de l'aire que queda atrapat als alvèols.

Els factors més influents en l'emfisema pulmonar són: la pèrdua de foça retàctil pulmonar, l'augment d'espais aèris, junt amb la destrucció de les parets alveolars.
L'esforç dels músculs inspiratoris provocarà un colapse en els petits brònquis.

Tipus d'emfisema pulmonar:

• L'emfisema hereditari: Les infeccions produeixen inflamacions d'antígens (anticossos), així s'allibera les poteasas i aquestes tenen que ser neutralitzades per antitripsina, deficència de alfa-1 antitripsina per defecte genètic, el qual es fa insuficient per protegir el teixit conectiu del pulmó dels efectes negatius de les poteasas.
  

• L'emfisema EPOC: Si l'acumulació de proteasa és excesiva, la antitrippsina no pot neutralitzar-la, això causa enfisema. L'inhalació de fum de tabac, desencadena elsmacrófogs, cèl·lules del sistema inmunitari i radicals lliures.

Els radicals lliures: són unes molècules que poden ser orgàniques o inorgàniques, inestables i amb un poder reactiu, es formen per elcontacte amb l'oxigenm, alteran las membranas cel·lulars i ataquen al material genètic com l'ADN.
Es produeixen en la respiració, amb la presència dO2, que tot i ser indispensable per la ida dels èssers vius, produeixen aquestes molècules reactives, que produeixen efectes nocious per la salut,ja que poden alterar els gens, les proteïnes, els lípisds i les grases. Els radicals lliures poden produïr una alteració de genètica sobre les cèl·lules, mutuacions, formant càl·lules cancerígenes. També provocan que disminueixi el nombre de formació mitocondris,el qual provoca l'envelliment.

Causes de la formació de radicals lliures: contaminació ambiental, tabaquisme, dietas ricas en grasses, exposició escesiva a la radiació sola, ingesta d'olis vegetals i estrés.


Causes

L'emfisema pulmonar és un procès inflamatori que estreta de las vies respiratòries. El fum del tabac i altres irritants potencien la resposta inflamatòria. La major part de la inflamció es forma als bronquiols i en el parénquima pulmonar.

Símptomes

Els símptomes de l'emfisema pulmonar és la pèrdua d'elasticitat pulmonar, la destrucció de les estructures que suporten els alvèols i la destrucció dels capilars, els quals subministren sang als alvèols. Tot això produeix un colapse de les vies que porten a una obstrucció respiratòria i una retenció d'aire en els pulmons, com a resultat obtenim síntomes de disnea.
També trobem altres síntomes de tos crònica, sibilàncies (sons quen mostren que una persona pateix una malatia respiratòria, les sibilants és freqüent trobar-les en conductes respiratoris petits, que es troben al fons del tòrax. També es poden presentar en conductes respiraoris grans i en persones que presenten un cert problema en les cordes vocals.

Diagnòstic

L'emfisema s'estudia amb l'espirometria, que inclou la mesura dels volums estàtics pulmonars (capacitat vital, volum de reserva inspiratori i capacitat inspiratori) i l'estudi de la capacitat de difusió pulmonar. Altres eines diagnòstiques inclouen la radiografia de tòrax, la tomografia axial computada i la gasometria arterial.

Tractament

El tractament més important i efectiu és la suspensió del consum de tabac. Només el fet de deixar de fumar pot aturar el procés de la malaltia, una vegada que aquest hagi començat. Els medicaments utilitzats per millorar la respiració són: els broncodilatadors, els diürètics i els corticosteroides. També es poden receptar antibiòtics quan es presenten infeccions respiratòries. A les persones que pateixen enfisema se'ls recomana fer aplicar les vacunes contra la grip i la pneumònia.

Es pot utilitzar oxigen de baix flux durant l'exercici, contínuament o en la nit. La rehabilitació pulmonar pot millorar la tolerància a l'exercici i la qualitat de vida a curt termini, mentre que el trasplantament de pulmó és una opció per a pacients amb malalties greus.

Una altra opció és la cirurgia de la reducció del pulmó. En aquest procediment, s'extirpa porcions danyades del pulmó, la qual cosa permet que les porcions normals del mateix, s'expandeixin encara més. Si l'operació té exit, les persones que s'han sotmès a aquesta cirurgia han informat que poden caminar distàncies majors i que la seva qualitat de vida ha millorat.