Pneumònia

La pneumònia és un trastorn inflamatori d'un o dels dos pulmons produida per un agent infecciós. Es classifica en bacterianas i no bacterians, les quals poden ser causades per Pot ser bacteris, virus i fongs. En l'edat infantil són més freqüents les viriques, mentre que en l'edat adulta es produeixen amb més freqüència les bacterianas.

La gravetat de la malatia depent del factor causant de l'enfermetat, com l'edat i l'estat de salut del malalt. La pnemònia pot arribar a ser mortal.

Consisteix en la inflamació dels bronquis fins i dels sacs alveolars dels pulmons a conseqüència d'una infecció viral o bacteriana, noramalment s'orgeix per una complicació d'altres malalties pulmonars que no van ser ateses al seu dia.

Causes

- La bacteria més comuna que causa pneumònia en els adults és Streptococcus pneumoniae (neumococo).
Els factors de risc per a pneumònia en menors d'edat són: pes baix al néixer, cardiopaties, malformacions congènites, presència de tumors, desnutrició, infecció pel virus d'immunodeficiència humana, baix nivell socio-econòmic, exposició al fum del tabac, reflux gastroesofàgic (reflux del contingut estomacal a l'esòfag per incompetència de l'esfínter esofàgic), fibrosi quística, seqüeles neurológiques i antecedent d'hipòxia perinatal (persona que al moment del naixement sofreix asfíxia com complicació del part). Els factors de risc en adults són: tabaquisme, alcoholisme, diabetis, malaltia pulmonar obstructiva crònica (malaltia en què hi ha perduda dels alvèols pulmonars com conseqüència del consum de cigarrets i exposició al fum de llenya principalment), , lesions per trauma, lesions en la pell (els bacteris que provoquen abscessos en la pell poden viatjar per la sang i establir-se en els pulmons, provocant la malaltia), alteracions de la consciència (per la falta de reflexos protectors com la tos, es pot aspirar el contingut de l'estómac als pulmons), trastorns de la deglució, fibrosis quística, malalties cròniques i immunosupressió.

Símptomes

Generalment, és precedida per una malaltia com la grip o el catarro comú, amb febre prolonga. La freqüència respiratòria augmenta més en els nadons, a mida que el pacient és adult, disminueix. Es produeix un enfonsament o retracció de les costelles amb la respiració que es pot observar fàcilment amb el pit descobert. Les fosses nasals s'obren i es tanquen com un aleteig ràpid amb la respiració. Les persones afectades de pneumònia sovint tenen tos que pot produir una expectoració, febre alta que pot estar acompanyada de calfreds. També és freqüent un dolor toràcic (augmenta amb la respiració profunda i amb la tos). També poden tenir hemoptisi (expectoració de sang per la boca durant episodis de tos) i dispnea. Sol acompanyar de compromís de l'estat general (Anorèxia, Astènia i Adinamia). A l'examen físic general és probable trobar taquicàrdia, taquipnea i baixa pressió arterial.
El pacient infantil té la pell freda, tos intensament, sembla decaigut, a penes pot plorar i pot tenir convulsions, es posa morat quan tos, no vol menjar, a penes reacciona als estímuls. El quadre és similar en el pacient adult. En adults sobre 65 anys és probable una manifestació simptomàtica moltíssim més subtil que la trobada a persones joves.

Diagnòstic

En la pneumònia s'utilitzen els següents diagnòstics: la Rxde tòrax, una analítica sanguínia i uns cultius microbiològics.
En persones afectades d'altres malalties (com la SIDA o Emfisema) que desenvolupen pneumònia, la Rx de tòrax pot ser difícil d'interpretar. Un TAC o altres test són sovint necessaris en aquests pacients.

Tractament

Si la causa és bacteriana, el metge tractarà de curar la infecció amb antibiòtics. Si la causa és viral, els antibiòtics no seran efectius, però, algunes vegades, el metge pot utilitzar medicaments antivirals. Pot ser difícil distingir entre pneumònia bacteriana i viral.

Els pacients amb pneumònia lleu que per altra banda estiguin sans generalment es tracten amb antibiòtics.

Moltes persones poden rebre tractament a la llar amb antibiòtics orals. Si la persona pateix una malaltia crònica, té símptomes severs o baixos nivells d'oxigen, probablement requerirà hospitalització per subministrar-li antibiòtics i oxigen. Els nadons i els ancians són les persones que amb més freqüència ingressen als hospitals per al tractament de pneumònia.

Prevenció

- Rentar-se les mans freqüentment, especialment després de mocar nas, anar al lavabo, canviar bolquers i abans de menjar o preparar aliments.
- No fumar
- Utilitzar una màscara al netejar àrees amb molt floridura o fongs.
- Respirar profundament