Sistema Respiratori Humà

El sistema respiratori dels éssers humans pot dividir-se en dues parts: la part conductora i la part d'intercanvi gaseòs.

• Part conductora: consta d'una serie de conductes que porten l'aire fins la part de l'intercanvi gases, en la qual el gas s'intercanvia amb la sang en petits sacs presents en els pulmons.

Transport de l'aire fins els pulmons: l'aire entra pel nas o la boca, passa per la faringe i arriba a la laringe ( l'opertura de la laringe està custodiada per l'epiglotis, una fulla sostinguda per cartílag).

Durant la respiració normal, la epiglotis s'inclina fins a dalt, que permet que l'aire flueixi lliurament dintre de la laringe. Durant la deglució l'epiglotis s'inclina fins a baix i cobreix la laringe, fent que les substàncies vagin fins a l'esòfag. Dins de la laringe estan les cordes vocals, les contraccions musculars de les quals poden ocasionar que aquestes obstrueixin parcialment la laringe, de manera que l'aire espirat faci que vibrin i així produeixen els tons de veu. Aquests varien al comprimir-se les cordes i a l'articular les paraules sempre amb l'ajut de la llengua i els llavis. L'aire inhalat passa de la laringe a la tràquea, tub flexible les parets del qual estan reforçades amb bandes semicirculars del cartílag. Dins el tòrax la tràquea es divideix en dues, branques que es diuen bronquis. Dins els pulmons els bronquis es divideixen en més branques, els bronquiols. Aquests condueixen finalment als alvèols, petits sacs aeris (de 0,2 mm de diàmetre), on es duu a terme l'intercanvi de gasos, cada pulmo conté aprox. de 1,5 a 2,5 milions d'alvèols. L'aire es calenta i s'humiteja. La pols i la majoria dels bacteris són atrapats en el moc segregat pel la cel·lula que limita les vies de pas, que es transporta a la laringe mitjançant l'acció dels cilis que es troben en les cel·lules que delimiten els bronquiols, els bronquis i la tràquea. Quan arriba el moc a la faringe es degluit o expulsat. El tabaquisme interfereix en el procès de neteja en paralitzar els cilis.

• Part d'intercanvi gaseòs aquest es produeix en els alvèols, les seves parets de 75 m2 aprox. proporciona una gran superfície per la difusió. Els alvèols s'uneixen al final de cada bronquiol com un ram de raïm. Les parets alveolars i el capilars contenen una sola cèl·lula, això permet que la sang circuli a prop de l'aire. Les cèl·lules pulmonars estan humides per tant els gasos es dilueixen i es difonen a través de les membranes alveolars i capilars.

La sang es bombardeijada pel cor fins els pulmons després d'haver circulat per tots els teixits corporals. Aquesta en els capilars alveolars te poc O2 i te elevades concentrasions de CO2. En els alveols l'O2 es difon per l'aire, on la concentració es elevada, fins la sang, on la concentració es
baixa. La sang que prové dels pulmons oxigenada, torna al cor on es bombardejada als teixits corporals, que disposen de poc oxigen i accès de CO2, per tant aquest es difon a la sang.